La idea de concedir dret de vot a immigrants ha suscitat molta controvèrsia. Preocupats, alguns polítics catalans exigeixen que el dret s'acompanyi d'alguns deures, amb la intenció suposada d'afavorir la integració d'aquestes persones; així interpretem la referència constant a la necessitat de condicionar aquest dret a l'aprenentatge del català. La intenció, en principi, no és dolenta, perquè el coneixement de la llengua pròpia de Catalunya afavoreix la cohesió de tots els que hi vivim i treballem. Crec, però, que la proposta és un error.
La ciutadania la formen tots aquells que estan en condicions de participar en els afers comuns de la comunitat política. Tenir el dret de vot atorga una part important de la condició de ciutadà, que es completa quan la persona, a més de votar, pot ser elegida. En el procés polític compten els votants, encara que de manera ocasional també hi influeixin els que poden tallar carreteres, paralitzar hospitals o bloquejar aeroports. Al final, però, els grans projectes de país es decideixen per les urnes. En les democràcies, amb la nacionalitat i la majoria d'edat s'assoleix la plena ciutadania. N'hi ha prou amb un document d'identitat, i davant el president de la mesa no s'ha d'exhibir cap títol acadèmic ni passar una prova d'alcoholèmia.
Si parlem d'accés a la nacionalitat espanyola, em sembla encertat que s'hi vinculin condicions que portin a la integració. I si la persona immigrant vol accedir a la nacionalitat espanyola des de la condició de resident en una comunitat autònoma de dues llengües oficials, un grau mínim de coneixement d'ambdues seria un requisit raonable.
El problema se'ns planteja aquí partint d'una circumstància peculiar: s'hi poden exercir drets de ciutadania sense tenir la nacionalitat, a la vista del que diu l'article 13 de la Constitució de 1978. Si hi ha reciprocitat, com passa amb els països de la Unió Europea, estrangers residents a Catalunya (i a tot Espanya) poden votar i ser candidats en les eleccions municipals. Per cert, sense que ningú els reclami un coneixement lingüístic en particular. Que surti la preocupació pels coneixements lingüístics dels bolivians, quan la dels britànics sembla no destorbar ningú, resulta una mica sorprenent. No crec que es faci un bon servei a la integració si els mitjans que volem que la facilitin s'apliquen de manera objectivament diferenciada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada