La metàfora de la tortuga

Durant part del segle XX, la Casa de l'Ardiaca de Barcelona va ser la seu del Col·legi d'Advocats, i en queda la bústia, restaurada recentment. S'hi pot veure l'escut del Col·legi, acompanyat d'una oreneta i una tortuga. El Periódico explicava que el conjunt és obra d'Apel·les Mestres, i que els dos animals donen testimoni de com veien (i veuen) els advocats la seva feina. Ràpids i lleugers com l'oreneta, el seu dinamisme contrasta amb la parsimònia de l'administració de justícia, encarnada en la tortuga. El diari afegia el comentari d'un turista holandès, que trobava molt adient la la tortuga per representar la judicatura. La lentitud, per descomptat, la caracteritzava molt bé. Però també la immunitat: la closca la protegeix dels atacs exteriors. I, sobretot, la reacció davant les hostilitats externes: amagar el cap.
Com totes les caricatures, aquesta metàfora ens dóna un apunt. No un retrat, perquè a l’administració de justícia hi ha molta gent lúcida, intel·ligent i que es relaciona força bé amb el món que l'envolta, fins i tot quan es reben crítiques. Ells tenen, però, una opció que manca a altres corporacions: la fortalesa del seu blindatge. Fa enveja, sempre que hi hagi la possibilitat de treure el cap més sovint.