30 d’agost 2006

Els actors de la política

En l'argot de la ciència política es parla d'"actors" per referir-se a les persones que participen directament en el procés de presa de decisions. És una expressió molt encertada, que permet fer volar la imaginació i especular una mica sobre les pròpies preferències. Al cap i a la fi, a cada elecció se'ns ve a demanar quins actors volem seguir més, així que val la pena exposar el que ens agrada. Amb sort, potser acabarem trobant a les llistes ofertes interessants. De moment no ho són prou, quan hi ha tants polítics, de partits diferents, que aparenten haver fet el mateix màster en comunicació. Ja es prou trist que tots diguin si fa no fa el mateix, perquè a més semblin dir-ho de la mateixa manera: la frase curta que faciliti el titular al periodista, i que alimenti el corrent inesgotable de declaració i rèplica.
Com deia un "bailaor", cal distingir entre casta i càsting. Per a les arts escèniques el casting és un procediment de selecció consolidat, encara que algunes produccions van a buscar l'actor o l'actriu que amb el seu nom arrossega el públic. Ara està desapareixent una generació de polítics que van passar el duríssim càsting de l'antifranquisme i eren els primers responsables de la seva pròpia imatge. Per fer una analogia amb el món de l'espectacle, aquests actors havien començat les carreres interpretatives als centres parroquials, en el teatre aficionat. Havien d'aguantar tota mena de públic, en viu, en directe i sense cobrar. En els temps que corren, molts polítics semblen buscar més les càmeres que les platees. Sovint ho fan molt bé en el tracte directe, però la mateixa persona que ens pot semblar intel·ligent i treballadora quan la trobem, té trenta segons de pantalla de gran banalitat.
Entre els consumidors de pa, n'hi ha que s'acontenten amb l'industrial de motlle. Altres estan disposats a pagar una mica més i menjar aquell que els agrada, encara que calgui desplaçar-se de la ruta de compres habitual. També hi ha paladars exigents en política, als que agradaria trobar personalitats atractives. Fetes amb alguns ingredients naturals, com ara una mínima trajectòria professional desvinculada de la política, i amb la passió que tenen els actors aficionats pel teatre, els que en som públic els distingíriem i els aníriem a veure. La casta té alguna cosa que cap càsting pot substituir.